La Candelària és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús en el temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar quaranta dies després del part per a purificar-se i, fins llavors, no podien presentar al bebè davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una oferta i benedicció d’espelmes de cera.
Però, com ocorre molt sovint en el calendari festiu, aquesta festa religiosa té un rerefons anterior, pagà. Per als celtes, el dia 2 de febrer és la festivitat del Imbolc, la festivitat cèltica de la fertilitat, la germinació, el naixement del nou i de l’esperança, ja que la paraula Imbolc vol dir “ventre”. Després del llarg hivern, el sol comença a despertar, i encara que queda molt llunyana la primavera, el sol ja comença a escalfar amb força. Durant aquesta festivitat s’adorava a Brigid, deessa cèltica de la inspiració, sanació i endevinació, que en el cristianisme aquesta deessa va ser substituïda per Santa Brígida.
Brígida està enllaçada amb el fur, i en aquest dia era costum encendre fogueres a les cases i camps, i llums que servien d’ajuda al sol per a escalfar la terra del fred hivern. Així, aquesta festivitat (Imbolc/ La Candelària) convida a la llum, al foc sagrat de la purificació. Tots els que els sentiu, avui podeu encendre una espelma, mirar el foc, connectar-nos amb el nostre foc intern perquè ens de la força, la claredat i la direcció per a fertilitzar, germinar i que neixi amb l’energia de l’esperança tot allò que desitgem.
Feliç dia de la Candelària, Feliç Imbolc!!!
